dimecres, 25 de desembre del 2013

Missatge


Majestat:

Enguany no he volgut veure el seu missatge de Noche buena. He passat olímpicament d’ell –del missatge clar–, per què crec que en la que està caiguent, el poble necessita alguna cosa més que missatges.

Podem recordar el de l'any passat, on va dir que el rei es solidaritzava i compartia els patiments dels espanyols en els mals moments que estaven passant. Però si als pocs dies de dir açò es descobreix que el patiment pels seus súbdits se’l cura de caseria –secreta– en Botswana, on es produeix un accident en circumstàncies estranyíssimes, per les que te que demanar perdó i dir: “Lo siento...”, això queda mol malament.   

O aquelles paraules també de l’any passat en les que deia en un to solemne allò de que: “Todos somos iguales ante la Ley”. Unes paraules que han quedat en dubte, quant hem vist com són tractats alguns presumptes corruptes, i el comportament de la Fiscalia i de Hisenda, referent a les peripècies del seu gendre i la “imputació-desimputació” de la seua filla, en la que ha quedat de manifest una cosa que ja sabíem, i és que “tots no som iguals davant la llei”.

Majestat, més que missatges, el poble espera dels seus responsables –i vostè és el rei– solucions clares davant la corrupció, l’atur, els retalls, els desnonaments i les injustícies.

I com no, espera de tots ells, que prediquen en l’exemple.

                                                                                                                                                                                                    Un súbdit

El Llombo, núm. 80

Encara que amb alguns dies de retràs sobre l'horari previst, ja està ací la revista el Llombo, número 80.

dijous, 19 de desembre del 2013

Bon Nadal

Bon Nadal, i que iscam d'aquesta


Un altre per a dimitir


Un altre ministre que no serveix per a res



Este senyor és el ministre d’Indústria i Energia, i deuria dimitir per inepte i per mentir, ja que al llarg de moltes setmanes i moltes declaracions públiques, ens ha vingut assegurant que el rebut de la llum no pujaria en el pròxim gener, i en cas de pujar,no aniria la pujada més enllà d’un 2%.

Segons notícies de hui mateix dia 19 de desembre, desprès dels resultats de la subhasta pública de llum per les elèctriques, es calcula que en el pròxim gener el rebut llum tindrà una pujada d’un 11%. I cosa curiosa, al ser interpel·lat pels periodistes a la sortida del congrés de diputats, al respecte de la pujada de la llum, s’ha negat a fer declaracions. Un comportament pel que deuria dimitir ja!

El senyor Soria, s’afegeix a la nòmina de ministres “cremats” com Wert, Montoro, Báñez, Gallardón, Cospedal, etc.

O és es Rajoy el que està cremat?      

diumenge, 15 de desembre del 2013

Parcs i Jardins


Una poda “salvatge”
 
 

Este arbre que veuen en la fotografia, està en la plaça de la Coronació, i és el resultat d’haver plantat l’entaulat per a l’ofrena de flors a la Puríssima. L’operari que el va plantar –l’entaulat– segurament per ignorància, va calcular malament les mides, i al final li molestaven unes rames –grans– de l’arbre, i en lloc de córrer l’entaulat, va decidir trencar les rames que li molestaven, així de senzill. Segons alguns veïns presencials que li van criticar l’acció, els va contestar amb una certa prepotència que: “Aixina ja està podat”. El resultat es ben visible.

És correcte el que ha fet l’operari?

Te alguna cosa que dir la regidoria de Parcs i Jardins al responsable de la trencada de rames?

Sincerament pensem que si, simplement, per a para-li els peus a algún operari prepotent, que pensa que tot és xeuxa.

dilluns, 9 de desembre del 2013

Un govern sense nord


Un partit sense nord
 
 

Des de el tancament de Canal 9, en el País Valencià, estem assistint a una sèrie de desgavells per part del partit que ens governa (el PP), en el que les barbaritats van en augment dia a dia. La última, ha segut protagonitzada per l’equip de seguretat del senyor Alberto Fabra i de l’equip de govern de l’Ajuntament de Xàtiva en la visita que el president va girar a eixa ciutat.

Les notícies són alarmants; que la policia entre en un col·legi a fer callar les protestes d’uns xiquets de 6 a 12 anys; que es facen fotografies dels xiquets, quan està totalment prohibit “per llei”, i que damunt s’obriga un expedient al col·legi, soles es pot admetre, des de la por que li ha entrat al senyor Fabra i a tot el PP, d’assumir que la seua forma de governar està creant malestar en la ciutadania.
Ara que faran, prendre declaració als mestres? I si no són satisfactòries; tindran que declarar els xiquets?

Amb la seua decisió senyors del PP, han trencat el mite que diu: “que les xiquets i els borratxos són els únics que diuen la veritat”.   

Un consell, si en les declaracions davant la policia de mestres i xiquets no trobaren la raó de la protesta, criden a declarar a tots els pares dels xiquets, als iaios, tios, veïns, etc., que segur que trobaran algun “terrorista” infiltrat que desestabilitza el sistema, que vostès tan encertadament estan dugen endavant.

Per què clar, vostès no tenen res a vore amb el que està passant la ciutadania, ja que vostès (el PP) passava per ahi.

divendres, 6 de desembre del 2013

La dignitat d'un poble



Maneres de (no) defensar la dignitat d’un poble



Aquesta setmana hem assistit a un episodi desconcertant. I com la revista el Llombo està a hores d’ara en impremta, no podrà recollir res de l’acte al qual ens referim i del que hem tingut referències per la premsa, ja que l’Ajuntament no ens va convocar al mateix. 


Estem referint-nos a l’homenatge a l’enginyer Arturo Llorca, autor del pont del Salt del Bou, i al que els responsables de la Generalitat valenciana li han posat el nom d’aquest funcionari. 


Vaja per davant que no tenim res contra el malaguanyat Arturo Llorca Acebedo. L’home va fer una tasca perfecta, com era d’esperar, al fer la infraestructura com a responsable del Servei Territorial de Carreteres de València de la Conselleria de Infraestructures, Territori i Mede Ambient. 


Però ací no parlem d’açò. Volem parlar de dignitat, la d’un poble, Ontinyent.


Quan va entrar en funcionament el pont del Salt del Bou en novembre de 1997, ningú va voler vindre a inaugurar-lo. El motiu estava clar: l’obra l’havia projectada i feta el govern socialista i aleshores la Generalitat havia canviat d’inquilí, estava el PP. A més a més, a Ontinyent, l’alcalde que hi havia era socialista. Parlant clar: a la Generalitat els va caure del cul. 


En 2002, amb motiu del 5é aniversari del pont sense inaugurar, l’Associació va idear fer una pantomima d’inauguració per denunciar el fet. Però al transcendir l’acte, i voler un partit polític sumar-se, vam desconvocar l’acció. 


Ara, quan no hi ha res que inaugurar (ni ací ni en cap lloc) ens pareix insòlit que des de la Generalitat es munte aquesta paròdia i que l’Ajuntament d’Ontinyent, amb l’alcalde Jorge Rodríguez al front, és sume —no sabem si amb entusiasme o no—, però que es sume. 


El pont deu dir-se del Salt del Bou. Un topònim acendrat en la història del poble i en el punt on se troba la infraestructura. Què no els agrada el nom? Doncs ho sentim molt. 


A més a més, hi ha que recordar que a meitat de la dècada dels noranta, al fer-se els centres de salut del Barranquet i de Sant Josep, l’aleshores regidor de Sanitat, Ricardo García, va voler posar-los nom —als centres i a l’hospital— de tres metges del poble, Sayas, Riera i Rovira, i des de la Generalitat van dir que no, que Ontinyent II, Ontinyent III i Hospital d’Ontinyent. 


A què ve ara aquest muntatge de posar el nom del pont a una persona de fora? A que ve posar una placa, en castellà, quan ací el poble parla en valencià? El més vergonyós i trist de tot és que la primera autoritat municipal, l’alcalde Jorge Rodríguez, haja participat del paperot. Perquè Ontinyent té una dignitat.

Línia Alcoi-Xàtiva

Desperta la Vall, o ens quedem sense tren


Com que els qui governen, i en especial el PP, tenen com una premissa fonamental fer el dia a dia dels ciutadans més difícil (açò no és casual: hi ha una raó poderosa, com és beneficiar els amics, que per a alguna cosa hi són), no cap dubte que, ara, estan en la fase inicial de l’acció de suprimir la línia de ferrocarril Alcoi–Xàtiva.

Mirem un poc arrere. En l’any 2009 (ja estaven en crisi) es va acordar que s'havia de potenciar la línia i que necessitava 65 milions d’euros que havien d'anar a parar a les estacions i al traçat ferroviari. L’acord entre el ministeri de Foment i la Generalitat Valenciana contemplava que s'havia de pagar entre les dues administracions. Ara, a finals de 2013, seguim esperant. Per a enguany l’Estat va destinar 100.000 euros que no s’han invertit en res i en els pressupostos es torna a contemplar per al 2014 la mateixa quantitat irrisòria de diners. La Generalitat Valenciana de l’inefable Fabra no ha pressupostat res. A aquest pas, la inversió de 65 milions d’euros estarà acabada a la propera era del món.

És deficitària la línia Alcoi–Xàtiva? Evidentment que sí. Però s'han de tindre en compte diversos factors. La funció social que desenvolupa, de comunicació entre les comarques muntanyenques del sud de València i el nord d’Alacant; el fet que en un segle no s’haja acurtat el temps del viatge entre Alcoi i València i l’escassa freqüència de viatges fan que, qui vulga agafar el tren, haja de fer-ho amb temps de sobra. I hui en dia ningú no té temps de sobra.

Des de fa uns mesos hi ha combois que no circulen no sé per quina estranya raó, ja que no em crec la versió oficial que no hi ha cap d’estació en una parada del trajecte. La ruta es fa en autobús. És la millor manera, sense alçar sospites, de començar a desmantellar la línia. No solament no compleixen allò que van acordar i signar, sinó que ara, a més a més, s’han proposar tancar-la sigil·losament. Sense fer cap soroll.

Em podran dir que la línia està catalogada com a servei comunitari o alguna cosa semblant i que no es pot tancar. Però eixa catalogació que té, els governants que ens malgovernen s’ho carreguen en un plis–plas mitjançant una disposició publicada al BOE. Així de fàcil.

L’estat espanyol duu una política nefasta en tema de comunicacions. L’AVE s’endu tot el pressupost en infraestructures. Els trens de rodalies i els de mitja distància són abandonats per a després, al·legant que són deficitaris, tancar-los. Per tant, de la resposta que siguem capaços d’articular els ciutadans de la Vall d’Albaida, el Comtat i l’Alcoià, dependrà el futur de la línia. Alguna cosa caldrà fer i s'haurà de començar ja. O, del contrari, ens quedarem sense tren després de més d’un segle de tindre’l.

Preceptes constitucionals


6 de desembre dia de la Constitució

La Constitució espanyola ha complit 35 anys; i alguns estan parlant de la necessitat de reformar-la, per a adaptar-la als nous reptes de l’Espanya actual, tal vegada pensant en els nacionalistes. De la Constitució parlen, fins els que no creien en ella.

Es parla molt de l’article 2

“La Constitució es fonament en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols,...”. Una cosa important això de la unitat; però la Constitució també parla d’altres articles, que ningú dels que parla de renovar-la sembla recordar-se’n:

Dret al treball.- Article 35.- “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seues necessitats i les de la seua família, sense que en cap cas es puga fer discriminació per raó de sexe”.

Dret a una vivenda digna.- Article 47.- “ Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sól d’acord amb l’interés general per tal d’impedir l’especulació”.

Integració i ajuda als disminuïts físics.- Article 49.

Pensions dignes.- Article 50.

 Defensa dels consumidors.- 51.

Podríem seguir enumerant alguns dels drets que la Carta Magna atorga als ciutadans –més desprotegits– per què en hi ha un bon grapat. Així és que abans de pensar en reformar res, no estaria gens malament que es donara compliment als drets que de moment ens atorga. I en lloc d’això, el que s’està fent és dictar normes restrictives per tal de desactivar les protestes de la ciutadania davant els despropòsits que estan cometent-se.