La por
En les diferents
enquestes realitzades, sobre la valoració que els ciutadans fan d’algunes
institucions, en hi ha algunes que ixen mol mal parades, i entre elles es
troben el sindicats. Una valoració negativa en la que a més de la mala gestió
que hagen pogut fer els seus gestors, ha contribuït una campanya de desprestigi
molt ben organitzada per alguns sectors polítics i empresarials, i com no, amb
la col·laboració inestimable de la classe treballadora –que ja no es
considerava treballadora– que ha passat olímpicament d’ells: “Els sindicats no
aprofiten per a res, jo si tinc un problema vaig i me’l resolc”.
Ara ens trobem
amb uns sindicats sense força, una classe treballadora contra les cordes, i uns
empresaris que ho estan passant malament i altres que aprofiten la crisi per a “sanejar” les
empreses. En deu anys em perdut tots els drets. I damunt, amb la por dins del
cos, donant-se situacions dramàtiques.
En el més de
juliol, un empresari concret –d’ací–, va anunciar als seus treballadors que no
abonaria la paga extra d’estiu, per què la cosa no anava bé. Els treballadors
van acceptar la situació com una forma de capejar el temporal. En Nadal es va
tornar a repetir la situació, no pagaria la paga de Nadal per què la cosa no
anava be. La majoria de treballadors van pensar que això ja era un abús, i que
calia fer una demanda oficial però... de vint soles van intentar reclamar per
via judicial quatre treballadors. Els altres no volien problemes. Per por.
Però... pocs dies
desprès, dels quatre que havien interposat la demanda, –per por– tres l’havien
retirada; i pocs dies desprès –per por– la retirava també el que quedava.
Açò és un fet
real. Eixa es una situació que està donant-se en moltes empreses, unes
obligades per les circumstàncies i altres no. I cosa curiosa, la por ha fet que
no tinga cap repercussió que obligue a l‘empresari a pagar, per què no hi ha
cap reclamació –per por– per part del treballador.
Sobren
comentaris, cada u que traga les seues conseqüències.
