Jordi Sebastià, un alcalde valent
És el 18 de desembre del 2012. Una dotzena de membres del partit
ultradretà España 2000 reparteixen propaganda racista a la plaça de
l'Ajuntament de Burjassot, una localitat de prop de 40.000 habitants,
amb un alt índex d'atur i situada al costat de València. Per desgràcia
-i malgrat que les lleis teòricament persegueixen el foment de l'odi-
aquesta és una pràctica que aquests grupuscles xenòfobs duen a terme amb
total impunitat pels carrers dels pobles i les ciutats del País
Valencià. Però Burjassot, des del juny del 2011, té un alcalde que els
coneix millor que ningú. No debades, Jordi Sebastià, militant del Bloc
Nacionalista Valencià i de la coalició Compromís i periodista de
professió, ja fa anys que va fer una sèrie de reportatges a la revista El Temps
que van posar al descobert les connexions entre José Luis Roberto
-propietari de la Levantina de Seguridad, secretari general de
l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne i dirigent
d'España 2000- i les trames ordides pels ultres més violents a les
comarques valencianes. Aquells valents articles li van comportar tot
tipus d'amenaces i que, durant un temps, hagués de tenir protecció
policial.
Incitar a l'odi. Però tornem a Burjassot aquell dia de
desembre. Quan Sebastià es va assabentar del que estava passant, va
enviar la policia municipal al lloc on es concentraven els feixistes,
els quals, amb l'actitud xulesca del que se sent avalat per instàncies
superiors, van mostrar el permís de la Delegació del Govern per repartir
propaganda. L'alcalde, però, que és gat vell malgrat la seva joventut,
els va indicar que els faltava la necessària autorització de
l'Ajuntament per envair la via pública amb una parada, per la qual cosa
va ordenar a la policia municipal que els la fes retirar. Doncs bé,
quatre mesos després, la denúncia que aquells individus van interposar
contra l'alcalde ha estat recollida pel jutjat d'instrucció número 1 de
Paterna, que ha cridat a declarar Jordi Sebastià com a imputat per un
possible delicte d'"obstrucció a la llibertat d'expressió i incitació a
l'odi".
El nom dins d'una diana. Si la cosa no fos tan
seriosa, faria gràcia. De fet, m'hauria fet un tip de riure mentre
navegava per les xarxes socials i els fòrums de la ultradreta valenciana
que aquests dies vomiten insults de tota mena sobre Jordi Sebastià.
Etarra, lladre, catalanista, " un poco homosexual "...
Fotografies del cotxe familiar de l'alcalde i d'ell mateix pels carrers
de Burjassot, així com dades personals per si algun descerebrat decideix
anar-lo a buscar. No seria la primera vegada... Sí, la cosa faria
gràcia si el País Valencià no fos el territori de l'estat espanyol amb
més agressions feixistes, segons l'informe Raxen, que elabora cada any
el Moviment contra la Intolerància; si la permissibilitat de jutges i
policies no permetés actuar a aquests grups amb una total impunitat. Sí,
la cosa faria gràcia si les parets de les seus dels partits d'esquerres
no apareguessin massa sovint plenes d'amenaces i si uns quants
d'aquests locals no haguessin patit atemptats; si el nom de Jordi
Sebastià no l'haguessin envoltat amb una diana. Sí, la cosa faria gràcia
si Guillem Agulló, jove independentista fill de Burjassot, no hagués
estat assassinat fa vint anys d'una punyalada al cor pel fet de pensar
diferent que la Bèstia.
Víctimes i botxins. Si la cosa no fos tan seriosa, faria
gràcia. De fet, tot el procés als assassins de Guillem Agulló ens
podria semblar un acudit de mal gust, en què les víctimes van passar a
ser botxins i els botxins uns pobres nois que només anaven de festa i es
van trobar involucrats en una baralla. Les penes van ser tan toves que
l'assassí material -el tal Pedro Cuevas, que continua formant part de
les més sinistres trames ultres- únicament va passar quatre anys a la
presó. I mentrestant, el Guillem i la Carme, pares de Guillem Agulló, no
només han hagut de plorar un fill sinó que, al llarg d'aquests vint
anys, han hagut de suportar les humiliacions de la dreta cavernícola i
la indiferència d'aquells que governaven i governen la Generalitat.
No tingues por. Avui mateix Burjassot, la localitat que
va veure néixer Vicent Andrés Estellés, homenatjarà la figura de Guillem
Agulló. Aquest vespre, la cançó No tingues por , que els Obrint
Pas van dedicar-li poc després del seu assassinat, ressonarà amb més
força que mai. I els meus pensaments seran al costat de la Carme, el
Guillem i de tots aquells que han mantingut viu el record del jove maulet assassinat pel feixisme. I també del meu amic Jordi Sebastià, un alcalde coherent. Un alcalde valent.
